Homilia diumenge 17 de març 2024

 

Diumenge 5 (B) de Quaresma


Text de l'Evangeli (Jn 12,20-33):
En aquell temps, hi havia uns grecs d’entre els qui havien pujat a adorar en la festa. I aquests s’acostaren a Felip, que era de Betsaida de la Galilea, i el pregaven, dient: «Senyor, volem veure Jesús». Ve Felip i ho diu a Andreu; van Andreu i Felip i ho diuen a Jesús. I Jesús els respon, dient: «Arriba l’hora de ser glorificat el Fill de l’home. En veritat, en veritat us dic: si el gra de blat, caient en terra, no mor, es queda ell sol; però si mor, porta molt de fruit. El qui estima la seva vida, la perd; i el qui odia la seva vida en aquest món, la custodiarà per a la vida eterna. Si algú em serveix, que em segueixi, i on jo soc allí també estarà el meu servidor; si algú em serveix, l’honorificarà el Pare. Ara la meva ànima està contorbada. I què diré?  “Pare, salva’m d’aquesta hora”? Però, per a això he vingut a aquesta hora! Pare, glorifica el teu Nom!». Vingué, doncs, una veu del cel: «Ja l’he glorificat i de nou el glorificaré».

I la multitud que hi havia i que escoltava deia que havia estat un tro. D’altres deien: «Un àngel li ha parlat». Respongué Jesús, i digué: «No per mi s’ha produït aquesta veu, sinó per vosaltres. Ara és el judici d’aquest món, ara el príncep d’aquest món serà llançat fora. I jo, quan seré enlairat de la terra, atrauré tots cap a mi». I deia això per significar de quina mort havia de morir.

 

HOMILIA

 

Jornada dedicada al Seminari


Celebrant avui el Dia del Seminari, i tenint present per açò la formació dels futurs capellans, i la formació perenne dels qui ho som actualment,  us comunic algunes de les meves reflexions sobre el ministeri sacerdotal que alguns, a partir de les lectures d’avui, crec que em de tenir ganes de viure i uns altres s’hi ha de ben prepar per a viure-les:

1.Els capellans hem de ser presència no sols del que pensam, sinó sobretot del que som. Per açò crec que hem de vigilar molt el que som. I per açò hem de tenir present i pregar amb el salm 50 d’avui: Déu meu, creau en mi un cor ben pur, feu néixer en mi un esperit de fidelitat a Vós. Preguem tots avui perquè sigui així. Preguem tots perquè els capellans siguem fidels a Déu.

2.Si fa mils d’anys que els grecs van crear els mites, i si el segle del culte a la raó va començar a França durant el segle XVIII, avui ja ens convé accentuar sobretot l’amor. Si raonar és important, pensar ho és molt més. Si antes Decart deia: “Pens, idò existesc!”, avui molts descobreixen que és millor dir: “Estim, idò existesc!”.  Sant Pau mos diu avui: Jesús aprengué, amb els seus sofriments, el que és obeir, el que és estimar, el que és escoltar i seguir Déu i no seguir les raons i conveniències de cadascú. Preguem tots avui perquè els capellans siguem acollidors i escoltem i estimem a tots, a tots, a tots.

3.Els capellans, i els qui s’hi preparen perquè són cridats per Déu, hem de créixer cada dia més i hem d’ajudar a créixer, a anar sempre més enllà, a tenir voluntat d’aconseguir metes altes. Hem d’adquirir l’estil que avui descobrim de Felip que es fa acollidor i fiable als grecs que desitgen veure Jesús. Veuen Felip, i senten necessitat de descobrir Jesús. Veient Felip, els grecs diuen: “Voldríem veure Jesús” Als capellans ens ha de preocupar sobretot evocar, manifestar, la presència de Jesús, fer-la visible i desitjable. Preguem tots perquè els capellans no ens basem en les nostres manies teòriques o pràctiques, sinó en ser “presència de Jesús”.

4.La presència dels capellans ha d’ajudar a tots a fer-nos amb la bellesa que ens regala l’evangeli cada setmana, almanco, i que va expressada molt bé amb aquella pregària de sant Francesc i quer uns i altres coneixem prou: ser instruments de pau i no de conflictes, d’alegria i no de dolors, d’amor i no d’odis, de netedat i no de males jugades, de sinceritat i no de mentides... Preguem tots, perquè els capellans i els qui s’hi preparen siguem pacífics, sincers, alegres...

5.Els capellans hem de ser sagrament de Jesucrist i, per açò, la nostra presència ha de ser humil i senzilla. No hem de voler brillar noltros. Els capellans no hem de pretendre tenir al nostre costat un grup de fans, sinó aconseguir tenir persones que s’uneixin a Jesús cada dia més). Els capellans hem d’ajudar a fer pregària, a relacionar-nos amb Déu, a conèixer-lo,  i a veure als altres des de Déu.  Preguem tots, perquè sigui així. Preguem perquè la nostra presència atraqui a Déu.

7.I ajudats pels capellans, i els capellans ajudats per tot el Poble de Déu (consagrats i laics), hem de ser capaços d’aconseguir que l’Església tengui el cor obert a tothom. Actitud aquesta imprescindible perquè alguns, com els grecs del temps de Jesús, tenguin ganes d’escoltar i de transmetre l’evangeli de Jesús. Preguem tots perquè sapiguem viure aquesta tasca pastoral junts. Perquè sapiguem fer feina junts. Perquè siguem sinodals tots, tots.