"CARITAS" MÉS QUE UN SERVEI
Hem pensat mai que hi ha derrera "CARITAS", quants de sentiments es mouen quan donan o rebem ajuda?
Persones dispostas a escoltar a n'es més necessitats, escoltar ses seues penes, alegries, dubtes etc...
Caritas no és només donar menjar, escoltem una reflexió que ens pot ajudar a entendre "CARITAS"
Escoltar sa reflexió AQUí
Parròquia
Sant Esteve de Ciutadella – CARITAS Parroquial
abril
2020
“Tots els creients eren molt ben vists de la
gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots
els qui eren propietaris de terres o cases, les venien, i dipositaven als peus
dels apòstols el producte de la venda, que després era distribuït segons les
necessitats de cadascú”. [Fets 4,
33b-35]
En aquesta cita
del Nout Testament es veu quin era el tarannà d’aquells habitants del poble
d’Israel en l’època de Jesús.
Avui dia no és
així. CARITAS és el cor de l’Església, les oïdes de l’Església, la presència
constant, amorosa i propera de l’Església pels qui més ho necessiten i les mans
sempre a punt per qui ho pugui necessitar en qualsevol moment.
Aquests dies, amb
la pandèmia d’aquest coronavirus que hi ha a bona part del món, aquesta presència
de CARITAS ha hagut de ser, i és, més necessària que mai.
La parròquia és la
suma de la Pregària i l’Eucaristia. Sense aquestes dues realitats, no hi ha
comunitat parroquial. CARITAS, per si sola, tampoc pot existir sense estar
inserida dins la comunitat.
Pot semblar una
feina “fàcil”: una dia a la setmana, cada quinze dies, vénen una sèrie de
persones, amb uns impresos omplerts, ja sigui dels Serveis Socials Municipals o
de Caritas Arxiprestal i se’l dóna una bossa d’aliments.
Aquests dies, amb
aquest confinament general que patim, no ha fet més que augmentar aquestes
necessitats de la gent que manco té. Abans eren 34 famílies, ara són 55... i
les que vindran, perquè com més temps passi, més gent hi haurà amb necessitats
de tota classe.
Aquesta feina des
del grup de CARITAS no s’atura en aquest fet, també hi ha una proposta de
“seguiment” i acolliment perquè aquestes persones no només necessiten menjar,
també tenen “fam” d’altres necessitats: una paraula amable, una conversa fent
un cafè i un tros de coca al voltant d’una taula, on ells també vegin que hi ha
més gent que, com ells, necessiten aquesta obra de misericòrdia: donar
menjar al qui té fam. Quan hi ha aquestes trobades, entre ells
mateixos, també es donen casos de comentaris de manifestar i compartir
vivències pròpies i del seu passat.
A partir
d’aquestes estones de tertúlia, és quan es descobreixen què hi ha darrera cada
persona que ve: una família amb fiets petits, una parella amb problemes de
vivenda, un home amb necessitat de detergent per rentar roba, encara que no
sigui el que correspongui repartir aquella setmana,... gent molt diversa però
que quan en la conversa va sortint el seu “dia a dia” molts et diuen “Estamos
bien gracias a Dios” i quan ho comences a intuir tot, veus que no és
una realitat certa. Aquestes persones pateixen i, a més, no sempre volen
donar-ho a conèixer, tot i que si troben aquesta acollida, arriben a mostrar-se
realment com són. I no pensem que són gent que ha vingut de fora, també
actualment hi ha gent necessitada de Ciutadella que, tal vegada, per vergonya,
no ho diuen i no arriben als mínims per a poder viure de forma digne.
Tota aquesta acció
no ha de ser només “fer”, també és necessària una Pregària contínua, valenta, sincera i profunda... Una pregària que,
una vegada feta, ens portarà a una acció en cada un dels casos que ens trobem.
No tothom té les mateixes necessitats. Saber-les descobrir no sempre és fàcil.
Hem de ser propers.
Actualment, el grup de persones que forma CARITAS Parroquial
a Sant Esteve, està format per na Sisca, na Rosi, en José Rosselló, en Bosco
Faner i n’Assumpta.
D’una manera
especial volem agrair el sosté i la col·laboració de moltíssimes famílies i
comerços del voltant de la Parròquia de Sant Esteve, que s’interessen i ens
demanen per les necessitats reals, per així poder donar una resposta i un
servei més efectiu. Aquesta ajuda s’ha accentuat durant aquests dies de
confinament.
En aquest apartat
del blog parroquial, seguirem informant del que va fent aquest grup i que, ho
podeu tenir per ben segur, ara més que mai, és un grup que NO POT TANCAR i és més necessari que mai. Tothom ha d’estar
confinat a ca seva, però els voluntaris de CARITAS, els dijous, fan la seva
feina com cada setmana des de fa molts d’anys.
Si com hem dit,
aquesta acció ha d’anar també unida a la Pregària,
compartim amb tots voltros, benvolguts lectors, aquesta que vos adjuntam.
“Volem ser al voltant, el gest càlid, la
paraula oportuna, el somriure acollidor, la veu que denuncia la injustícia, la
mà estesa, la mirada que disculpa i la persona amiga.
Perquè volem semblar-nos a Tu, Senyor, hem de ser el company
fidel, el veí més atent i generós, el que promou activitats solidàries, el que
anima les festes i acompanya en el dolor.
El nostre fruit ha de ser l’amor, traduït en companyia de
vides, en carícia entranyable, en disculpa misericordiosa.
Fes-nos amorosos i germans, Senyor, ajuda’ns a ser llum en
temps de foscor, i sal en un món insípid, que necessita espurna, alegria i
optimisme vital.
Amb tu és possible”.