Catequesi d’adults curs 2015/2016 (J. Bosco Faner Bagur)
Comença un nou curs de catequesi. Si la catequesi d’infants i de joves és important, si ho és la catequesi ocasional d’adults amb motiu d’un casament, d’un baptisme, de la catequesi dels fills..., donem importància prioritària a la Catequesi d’Adults!
1.Què és i no és la Catequesi d’Adults?
La Catequesi d’Adults no és: Aprendre coses sobre Jesús i l’Església, només. Ni és un oferir un menú de temes catequètics a la carta. La Catequesi d’Adults és: Madurar en la fe i en el compromís cristià. Entendre i viure la persona de Jesús i l’Església. Aprendre a encarnar-se seriosament en la realitat compartint les alegries i les angoixes del poble. Formar part amb ànim i responsabilitat de la comunitat de Jesús celebrant la fe i orant. La Catequesi d’adults és un impuls a favor de la renovació de les nostres comunitats. Constantment hem de purificar la fe i retornar a la font. La Catequesi d’adults segueix el criteri de l’Apòstol Pau: “Quan era un infant parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d’ençà que som un home, tinc per inútil el que és propi dels infants” (1Cor. 13,11).
2. Per què la Catequesi d’Adults?
Perquè la Catequesi és cosa de tot temps, com ho és la formació i la vida mateixa. Perquè tenir “bons referents” és essencial a la Catequesi d’Iniciació cristiana. L’infància necessita està acompanyada per adults que siguin “adults en la fe”. En una societat secularitzada, Jesús, per mitjà de l’Església, ens crida a ser cristians adults, acollidors i testimonis, aprenents i mestres, atents a Déu i a les realitats del moment. Els cristians hem de saber donar raó de la nostra esperança, com diu l’apòstol, i testimoniar en valentia la nostra Fe. Ja sabem que a l’ànim del catequista no hi ha d’haver cap pretensió de fer “proselitisme” sinó persones madures i lliures en la seva experiència creient.
3. Dificultats de la Catequesi d’Adults.
Un cop viscuda la iniciació cristiana dels infants i adolescents normalment no tenim organitzada a les nostres comunitats la catequesi de joves i adults. Com abans del Vaticà II, encara molts centram els nostres esforços catequètics sols en la infància i adolescència. No oferim seriosament un seguiment ni en la formació ni en la celebració de la fe. Aquests temps és difícil, ho deia ja Pius X a l’encíclica “Acerbo nimis” a principis del segle passat. Vivim una crisi religiosa que té moltes causes. La principal, és la ignorància de les coses divines en el poble i en aquells que sobresurten en erudicions profanes però que tenen un coneixement minsa i molt parcial sobre la religió.
4. Reptes de la Catequesi d’Adults.
La formació d’adults ha de ser prioritària perquè els adults són els qui tenen majors responsabilitats en l’Església i en el món. Ells han de fer front a la nostra societat secularitzada. Oferir la catequesi d’adults és ajudar a que les nostres comunitats es renovin, visquin la inquietud de cercar, de plantejar-se preguntes, de respondre adequadament a cada moment, a cada circumstància. L’apòstol Pau va deixar escrit: “Quan era un infant parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d’ençà que som un home, tinc per inútil el que és propi dels infants! (1Cor. 13,11).
=============================================================
La catequesi d'Adults, oberta a tothom, es fa a la nostra Parròquia de St. Esteve cada quinze dies (els dilluns de les 20,30h a les 21, 30h.).
Per l'actual curs 2013-14, s'ha decidit treballar el Catecisme de l’Església Catòlica. Ens hi trobam unes 25 persones.
La Catequesi d’Adults, no està reservada a uns quants, és per a tothom. Com diu l’Apòstol: "Hem de donar raó de la nostra esperança, de la nostra fe". Fem aquesta crida a tothom a participar en aquestes trobades.
Catequesi d'adults, per què?
Gairebé inevitablement la paraula catequesi ens recorda als fillets/tes que es preparen per a la Primera Comunió, o als que l’han fet recentment i segueixen acudint per a continuar la formació sobre la fe cristiana per rebre el sagrament de la Confirmació. Però la catequesi no té edat, en el sentit que sempre podem i hem de créixer i madurar com a cristians, coneixent i vivint millor la nostra fe. Hem de ser sincers i reconèixer que, amb freqüència, s’ignora el més elemental. A més a més, com deia el papa beat Joan XXIII, hem de conèixer el signes del temps actual per poder donar una resposta adequada. La raó és molt senzilla: no s’ha tornat, en la majoria del casos, a tenir més catequesis des de l’infància. Creiem que no podem renunciar mai a fer créixer més la nostra fe. No si val a creure que ja ho sabem tot (encara que no es tracti pròpiament de saber sinó de viure i celebrar aquesta fe). Tampoc si val a creure que podem viure la nostra fe aïlladament.
El Directori general per a la Catequesi, (publicat a Roma el 1997) ens recorda: “La catequesi d’adults es dirigeix a persones que tenen el dret i el deure de fe madurar la llavor de la fe que Déu als ha donat, són cridades a tenir responsabilitats socials diverses i estan sotmeses a crisis i canvis de vegades molt profunds. Per això la fe de l’adult ha de ser constantment il·luminada perquè adquireixi aquella saviesa cristiana que dóna sentit, unitat i esperança a les experiències de la vida”.
La nostra comunitat de St. Esteve està donant aquest servei des de fa uns 10 anys, i de forma ininterrompuda ha seguit fins ara. Cada any descobrim, entre tots, la necessitat de continuar aquesta tasca evangelitzadora.Tots nosaltres hem cregut que situar la catequesi al centre de la vida d’una comunitat ha d’ajudar aquesta comunitat a centrar la seva vida en el misteri de Crist i de l’Església. Per renovar la catequesi, fa falta que les nostres comunitats es renovin... que tota l’Església, humilment, retorni a la font per deixar-se renovar amb tots aquells que cerquen i es demanen. Si durant molt de temps, la catequesi només s’ha dedicat als fillets/tes, als adolescents, se suposava que els adults ja sabien de què anava. Avui en dia les necessitats de formació catequètica són a totes les edats. És important poder oferir diversos camins per a totes elles. Recordem les paraules de l’Apòstol Pau al Corintis (1 Cor.13,11): “Quan era un infant parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; però d’ençà que sóc un home, tinc per inútil el que és propi dels infants”.
Bosco Faner Rector de sa Parròquia de Sant Esteve.
EL DESCONEIXAMENT SOBRE LA CATEQUESI DE CONFIRMACIÓ D’ADULTS
Fa ja catorze anys que vaig rebre la convidada a formar part amb una bona amiga, que en Déu és, -Na Dolors Oller Lletjós-, a fer una catequesi oberta als adults que per un o altre motiu, tocaven a la porta de la parròquia per rebre un sagrament tan fonamental en la vida del cristià, com és el de la Confirmació.
Aquests anys han estat tot un procés depuratiu del que jo creia i del que jo sentia que era el meu compromís com a creient en un Déu, que és un PARE/MARE BO. Aquest procés s’inicià des de el mateix moment de començar la preparació del temari pel primer peticionari.
Vàrem comprendre que la nostra tasca no era –tan sols- donar informació/formació de tot allò en que creiem, sinó –més bé- testimoniar amb la nostra relació amb els participants en les nostres trobades un estil d’acollida, d’estima, de respecte i de consideració personal que fessin caure les defenses, moltes vegades inconscients, que carregaven damunt el seu cor, quan es decidien a participar en unes trobades, que els amics ironitzaven: Anau a catequesi???
Per tant, el primer objectiu clar fou que la gent s’havia de trobar a gust i còmoda entre nosaltres i a DINS DE LA PARRÒQUIA.
El segón i no menys important fou que se n’ha adonessin que els catequistes i altres creients no erem persones estranyes ni a les que ens havien menjant el “coco”.
El tercer, i tampoc sense importància, fou que els continguts no eren un “rollo” sinó qüestions molt interessants, que només en unes trobades d’aquest nivell se’n podia rallar.
El quart, fonamental i sense ell, no podia existir la preparació, fou que tota comunicació entre noltros havia de ser del tot honesta, sincera i sense “tabus”, i quan dic que no hi ha temes exclosos, és que és així, per incòmodes que puguin ser les preguntes i complicades les respostes. És clar, que tot aquest continu qüestionament, ens obliga als catequistes a mirar-se nos en el mirall de la nostra consciència i a plantejar-nos la nostra Fe i el nostre compromís cristià dia a dia; passant moments de claror i, també nits fosques, que hom comparteix amb els altres.
Les experiències amb la gent assistent a les catequesis han estat molt diverses, però sí, que puc dir que –inicialment- molts d’ells, que es diuen cristians, no tenen percepció d’un Déu que interactúa amb ells i amb el món. Es curiós observar com amb preguntes directes i, per res superficials, ells aprofundeixen en ells mateixos per arribar a descubrir el misteri del “jo”, de “la vida”, de “Déu”, de “la Fe”, etc..: Déu ja està interactuant; ja s’inicia la relació, que amb els temes –molt oberts- van comprenent, que ser creient i persona religiosa, no és –tan sols- anar a missa i resar el rosari, sinó fer el seguiment de Jesús, al estil de Jesús, que ens presenta un DÉU-AMOR, AMB ELS BRAÇOS OBERTS, SEMPRE DISPOST A LA ACOLLIDA I A LA MISERICÒRDIA.
Als adults, jo en nom de l’Església, els dic que no volem prosèlits, sinó gent que convençuda que el donar-se el cos i esperit als altres els farà cristians i, per tant feliços. I, que això és a lo que es comprometen quan es confirmen en la fe de Jesucrist.
QUE DÉU SIGUI BENEIT PER SEMPRE EN LA NOSTRA VIDA!
Agustí Anglada.
A la Parròquia, cada any, reben el sagrament de la Confirmació més de trenta persones, algunes d’elles són ja adultes, i, entre aquestes, algú rep també el sagrament del Baptisme i de l’Eucaristia. Sagraments coneguts amb el nom de “Sagraments d’Iniciació Cristiana”.
Que vol Jesucrist del qui “confirma” la fe?
1. Vol que es prengui seriosament el món on viu i les persones amb qui viu perquè és un “enviat” en nom seu. Jesús ens diu a cadascú: Depèn de tu que el món on vius tingui una mica més de vida, que sigui una mica més fratern, una mica més lliure, més religiós, més feliç...
2. Vol que es prengui seriosament la vida de l’Església. Jesús ens diu: Per tal que neixi aquest món millor, és necessari que l’Església s'assembli més a mi cada dia. És necessari que veient-la pregar, el món tingui ganes de pregar. Que veient-la estimar, el món tingui ganes d'estimar. Que veient-la respectar els altres, principalment els més pobres, el mon tingui ganes de respectar-los... Això, no es farà sense tu.
3. Vol que faci fructificar els dons que li ha donat. Recordem el que Jesús ens diu a l'Evangeli: No passis per alt els dons que has rebut. Ni els deixis adormir, ni marcir. Desperta'ls. Descobreix-los. No tinguis por. Arrisca't. Crea. Inventa. Viu, viu intensament segons el dinamisme del meu Esperit.
4. Vol que respongui i que camini amb els altres, “junts”. L’Església ens diu: Sí, vés a la font veritable. Deixa de banda les aigües enverinades. Beu a la font de l'Evangeli. Amb els teus germans en la fe, amb els més grans que tu, amb tots aquells a qui jo he confiat la missió d'acompanyar-te, amb els meus servidors, deixa't il·luminar, deixa't jutjar, deixa't transformar pel meu Evangeli.
Bosco Faner Rector de sa Parròquia de Sant Esteve.
EL SAGRAMENT DE LA CONFIRMACIÓ
A la Parròquia, cada any, reben el sagrament de la Confirmació més de trenta persones, algunes d’elles són ja adultes, i, entre aquestes, algú rep també el sagrament del Baptisme i de l’Eucaristia. Sagraments coneguts amb el nom de “Sagraments d’Iniciació Cristiana”.
Que vol Jesucrist del qui “confirma” la fe?
1. Vol que es prengui seriosament el món on viu i les persones amb qui viu perquè és un “enviat” en nom seu. Jesús ens diu a cadascú: Depèn de tu que el món on vius tingui una mica més de vida, que sigui una mica més fratern, una mica més lliure, més religiós, més feliç...
2. Vol que es prengui seriosament la vida de l’Església. Jesús ens diu: Per tal que neixi aquest món millor, és necessari que l’Església s'assembli més a mi cada dia. És necessari que veient-la pregar, el món tingui ganes de pregar. Que veient-la estimar, el món tingui ganes d'estimar. Que veient-la respectar els altres, principalment els més pobres, el mon tingui ganes de respectar-los... Això, no es farà sense tu.
3. Vol que faci fructificar els dons que li ha donat. Recordem el que Jesús ens diu a l'Evangeli: No passis per alt els dons que has rebut. Ni els deixis adormir, ni marcir. Desperta'ls. Descobreix-los. No tinguis por. Arrisca't. Crea. Inventa. Viu, viu intensament segons el dinamisme del meu Esperit.
4. Vol que respongui i que camini amb els altres, “junts”. L’Església ens diu: Sí, vés a la font veritable. Deixa de banda les aigües enverinades. Beu a la font de l'Evangeli. Amb els teus germans en la fe, amb els més grans que tu, amb tots aquells a qui jo he confiat la missió d'acompanyar-te, amb els meus servidors, deixa't il·luminar, deixa't jutjar, deixa't transformar pel meu Evangeli.
Bosco Faner Rector de sa Parròquia de Sant Esteve.