ElIris, opinió
SETMANA SANTA (J. Bosco Faner Bagur) 31/03/2024
Diumenge de Rams
Jesús avui fa un gest simbòlic. Entra a Jerusalem damunt un pollí amb ganes de manifestar que ell és un rei pacífic, humil i senzill. Un rei que salva entregant la seva vida, no entregant o posant en joc la vida dels altres i quedant ell a la redossa.
L’evangelista Marc és l’evangelista que més insisteix que la “divinitat” sempre es fa present en la passió, en l’entrega, en el servei, en la creu. Per açò el relat de la passió, puntua la por i l’angoixa de Jesús a Getsemaní; les burles, les espines, la soledat i abandonament que experimenta Jesús. Jesús viu la “seva” hora.
Mentre fa camí, dos moments de pregària intensa l’acompanyen. A Getsemaní , prega al seu Pare que si és possible “passi d’ell aquest calze”. I al Gólgota va recitant el salm 22: “Déu meu, Déu meu per què m’ets abandonat?
Les
tenebres que embolcallen l’atmosfera expressen l’angoixa que sent el Pare i el
misteri que amaga aquest drama d’un Déu que deixa al fill en aquesta situació.
Dijous Sant
El cardenal Albert Vanhoye ens accentua un aspecte de l’Eucaristia: “L’Eucaristia és una extraordinària victòria de l’amor front una situació difícil i odiosa”.
Tots els relats del darrer sopar situen la institució de l’Eucaristia en relació a la traïció de Judes. Sant Pau afirma: “La nit en que va ser entregat, va agafar pa, i després de donar gràcies, el va partir” (1Co 11,23). Mateu i Marc ens recorden igualment que Jesús era del tot conscient quan va viure aquest gest. Ell va declarar: “Us assegur que un de voltros em trairà, un que menja compartint aquesta taula” (Mc 14,18; Mt 26,21). Per açò Sant Pau ens recorda: “La nit que va ser entregat, va agafar pa...”.
El servei de Jesús a Déu i als seus germans serà bruscament interromput per una traïció. Una traïció la més odiosa i contraria al dinamisme de l’amor, perquè provenia de part d’un d’aquells amb qui més havia confiat, amb qui més havia acompanyat, amb qui més havia compartit taula. Davant aquesta situació, com reacciona Jesús? Ell, com sempre havia fet, actua exercint l’amor. La seva mirada i actuació amorosa, la viu fins el final: “Havent optat per estimar, va estimar fins a l’extrem” (Jn 13,1).
Seguir llegint l'article aquí....
EL MINISTERI SACERDOTAL. REFLEXIONS (J. Bosco Faner Bagur) 18/03/2024
Celebrant avui el Dia del Seminari, i tenint present l’Església, la formació dels futurs capellans, i la formació perenne dels qui ho som actualment, us comunic algunes de les meves reflexions sobre el ministeri que alguns vivim i que uns altres s’hi preparen per a viure.
1. Crec que hem de ser presència no sols del que pensam, sinó sobretot del que som. I el que som, es troba en el nostre més profund, al que ens més genuí humanament. El més profund és el que, en el fons, més ens atreu i el que més hem de cuidar i transmetre.
2. Si la nostra societat va passar del mite a la raó, avui ja ens convé passar i ajudar a passar de la raó a l’amor i de l’amor al més enllà.
3. Hem de sentir-nos cridats a una tasca espiritual que aprofundeix tot el que vivim i que acompanya a la recerca de la veritat. De la veritat que ens fa lliures (Jn 8, 31-32) i que és l’arma de la gent honesta.
4. Hem de viure la convicció que, fins i tot el que sembla més obscur, sempre ens pot regalar llum, aprenentatge, visió més ample. Confiar, anar més enllà, esperar contra tota esperança, estimar contra tota evidència, és una actitud en la vida molt més saludable que la sola raó, o que l’experiència de la por o de la sospita. Qui confia viu més en pau que qui desconfia. Qui estima viu molt més harmònicament que qui provoca tensions. Qui es deixa endur per la por, no s’allibera d’ombres i angoixes.
5. Tenir ment i cor fixats en el més enllà, ens ha de donar peu a créixer i ajudar a créixer, a anar sempre més enllà. Quan vivim i sentim a parlar tantes vegades de decadència, hem d’ajudar a ascendir, a tenir present el que ens és primordial, el que ens agermana i ens fa companys d’un camí que té metes altes, aspiracions sanes: veure als altres com a companys i no enemics; mestres i no persones descartables... Aquestes són les paradoxes de l’amor.
Llegir tot l'article aquí....
LES NOSTRES
RELACIONS I ELS TÍTOLS (J. Bosco Faner Bagur)
17/03/2024
Tenc present avui alguns immigrants que estan entre noltros i que en el seu país gaudeixen de títols.
El que visc constantment escoltant a uns i a altres, és que els títols tan sols valen a l’interior de la societat on han estat emesos. Ja ho vaig descobrir quan, i ja fa anys, estudiava a Roma. Un bon dia anant en taxi, el conductor, un immigrant, em comunicava que ell era metge. Sentint açò, que per a mi era totalment impensable en aquell temps, record perfectament que vaig obrir els ulls com a got per l’estranyesa que aquella situació em causava. També, i just fa uns dies, navegant per Madrid, un altre taxista, aquest era peruà, em comunicava que en el seu país havia estat professor. Entre noltros, avui, hi ha immigrants que en el seu país han exercit tasques que per dur-les a terme es necessita tenir títols, i... aquí, per necessitat, cercant, cercant, fan i acullen el treball que sigui. La qüestió és tenir feina i poder viure.
Ja sabem que si volem fer valer un títol vivint a un país que no és el nostre originari, tot suposant que els convenis bilaterals ho permetin, haurem d’omplir molts papers fins que sigui reconegut de forma oficial. N’estic convençut que els qui no hem passat mai pel tràmit d’aquestes convalidacions, no ens podem fer una idea de com pot arribar a ser açò de feixuc i d’humiliant.
Llegir tot l'article aquí ....
ElIris, opinió
DEL DESERT A LA LLIBERTAT (J. Bosco Faner Bagur) 01-03-24
“Amb ganes que la Quaresma sigui temps de decisions comunitàries, de petits i grans decisions a contracorrent, capaces de modificar la quotidianitat de les persones i de la vida d’un barri: els hàbits de compra, la cura de la creació, la inclusió dels invisibles o els rebutjats...”, com diu el Papa Francesc, avui us oferesc fragments del seu missatge a favor de la Quaresma d’aquest any, 2024. El seu cor li fa escriure:
1. Quan el nostre Déu es revela comunica llibertat: “Jo som el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, d’un lloc d’esclavatge” (Ex 20,2).
2. El poble sap prou bé de quin èxode parla Déu. Rep les deu paraules en el desert com a camí de llibertat. Nosaltres les anomenam manaments.
3. Com el poble d’Israel, camí del desert, que duu encara Egipte dins seu, també avui el poble de Déu duu dins seu lligams opressors que s’ha de decidir abandonar.
4. Déu educa el seu poble perquè abandoni els esclavatges i experimenti el pas de la mort a la vida.
5. L’èxode de l’esclavatge a la llibertat no és un camí abstracte. Perquè la nostra Quaresma sigui també concreta, el primer pas és voler veure la realitat.
6. També avui arriba al cel el crit de tants germans i germanes oprimits. Demanem-nos: ens arriba també a nosaltres? Ens sacseja? Ens commou? Molts factors ens allunyen els uns dels altres, negant la fraternitat que ens uneix des de l’origen.
Llegir tot l'article aquí....
ElIris, opinió
Front situacions actuals, valorem la família (J. Bosco Faner i Bagur) 18 febrer, 2024
Tots som part d’una família. Tots, normalment, coneixem el nom dels nostres avis i pares, germans i nets, dels membres de la nostra família més immediata.
La nostra família ens ha influït i ens influeix, i no poc, en el nostre benestar emocional, social i econòmic. En ella, ens sentim acompanyats i acompanyam, ens sentim protegits i protegim. Ho veig constantment quan visitant persones grans o que pateixen dificultats variades, hi trob al seu costat algú que els cuida nit i dia i, normalment, amb entrega i amor ben visible. També quan ens adonam de les hores i hores que passen mares i pares al costat d’un infant, d’un jove, d’un net o neta.
És “ca nostra” el primer espai on rebem i donam un somriure, on els nostres ulls llagrimegen, on aprenem les primeres paraules, on expressam els nostres sentiments i vivències, on rebem consells i normes a favor de la convivència, on valoram l’escolta, el silenci, la reflexió, on, no pocs, valorem també la fe i la pregària.
El nostre entorn familiar està format per persones diferents que, a partir del que ens uneix, ens influïm cada moment i durant anys amb la nostra manera de ser personal, per les experiències que anam adquirint, per les raons que ens acompanyen… Aquesta influència ens prepara, ens forma, ens educa per assumir la diversitat a tots els nivells que ens ofereix la vida i la relació amb els altres.
Prou sabem que la família exerceix funcions que ens marquen i no poc, i tant a favor o no de la nostra salut psicològica, mental, física. Uns i altres en tenim experiència personal i coneixem experiències d’altres.
Prou ens convé ser conscients i cuidar la formació que ens donam mútuament. Uns i altres ens influïm, ens anam formant.
Llegir tot l'article aquí.....
Valorem més el silenci, la reflexió i la pregària (J.Bosco Faner) 05/02/24
Jesús sempre està a punt per a respondre a les diverses necessitats. Avui, entorn de la Taula Eucarística -qui viurem la sort de fer-nos amb la Paraula de Déu-, tindrem present com Jesús cura la sogra de Pere, una pobra anciana malalta i probablement vídua, a qui dona tendrament la mà a fi d’ajudar-la perquè pugui continuar «servint», essent útil a la família. Tot un símbol dels nostres ancians que no hem d’arraconar mai. Jesús els restitueix perquè són del tot necessaris i no sols a favor de les nostres famílies, també de la societat i de l’Església.
Jesús sempre està atent al sofriment que es produeix a les portes de la nostra casa i del nostre poble. Jesús és un excel·lent referent per tots aquells que, a dins i a fora de l’Església, podem caure en la temptació de creure, i fins i tot d’educar i de legislar, sense tenir present els valors que a favor de tots, tenim «uns i altres»: els infants, els joves, els adults, els ancians; els qui patim o no patim dificultats físiques i mentals, també dificultats per a recolzar el sentit i la dignitat de tota vida humana.
El que dona aquesta capacitat d’atenció i de descoberta dels valors presents en tots, ens ho regala clarament Jesús cuidant, i convidant-nos a cuidar, l’àmbit de la interioritat. Constantment es retira tot sol degustant el silenci, la reflexió, la pregària. De fet aquest és el secret de la seva persona, del que diu, del que fa, del que és, i del que ens suggereix. Per açò, crec molt necessari que tots, absolutament tots, valorem el silenci, la reflexió i la pregària.
ElIris, opinió.
Mentre hem viscut aquests dies passats festes variades i precioses, trobades familiars i entre amics, a altres parts han viscut patiment i dolor: Gaza i Ucraïna, persones desplaçades per la violència a RD Congo o Sudan, infants que passen fam, persones que es llancen entremig de barques a la recerca d’un futur millor tot i experimentant el risc de morir en el fons de la mar…
Vivint, no pocs de nosaltres, amb les nostres necessitats bàsiques satisfetes, i compartint en pau festes i trobades que ens alegren el cor, hem de ser generosos i donar gràcies tenint sempre el cor obert a qui ens arriba i necessita allotjar-se, alimentar-se, formar-se acadèmicament amb dignitat, i sentir-se acollit i valorat. Aquesta és l’actitud que ens ha d’acompanyar sempre: donar gràcies i acollir.
Un refrany castellà diu, “es de bien nacidos ser agradecidos”. Ser agraïts és una de les qualitats que més ens honren. Donar gràcies suposa tenir plena consciència que ningú és autosuficient i que tots ens necessitam. No poques persones i circumstàncies desenvolupen un rol important en la nostra vida en general i en el nostre benestar emocional. Donar gràcies ens saneja personalment i ens concedeix, a més, crear un entorn feliç, provocar somriures i mirades afectuoses.
Fent una revisió d’aquests dies passats em surt del cor donar gràcies per moltes persones i circumstàncies que m’han creat i em creen benestar emocional. Avui tenc present i en don gràcies, entre d’altres:
Llegir tot l'article aquí...
ElIris, opinió.
Regalem-nos humanitat, bellesa, poesia… ( J. Bosco Faner i Bagur) 14 gener, 2024 -
Aquest dies passats hem viscut moltes festes: Nadal, Sant Esteve, final i inici d’any, Epifania amb la festivitat dels Mags d’Orient… Després de tantes celebracions que per a mi han vingut carregades de valors a tenir present, i, al final d’elles, veient com es passejaven pels carrers els Reis savis d’Orient, em va sortir del cor fer-los aquesta carta:
Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar. Als peus de l’Infant Jesús dipositareu encens (reconeixement de la seva dignitat divina), mirra (reconeixement de la seva humanitat), i or (reconeixement de la seva reialesa suprema). Quan em fix en els vostres dons, quina poca llustra té per a mi la “performance” exterior. No em surt de l’ànima demanar-vos “coses”, sinó valors extrets del cor de l’evangeli: Valentia per plantar cara a les dificultats; austeritat, per aprendre anar lleuger d’equipatge i compartir; coratge per no caure en una rutina sense sentit; diàleg, per reconèixer que el meu pensament és incomplet; interioritat, per tastar la bellesa del que és profund i sorprenent; compassió per acollir com a meves les necessitats dels altres; justícia, per defensar sempre la causa dels més febles; alegria, per despullar-me de queixes innecessàries; fe, per tenir una mirada plena de confiança i de futur; esperança, per vestir-me d’il·lusió i de sanes inquietuds; amor, per a viure el més important de tot, estima i respecte a favor de tothom, de tothom. Veniu, us necessit. Som molts els qui reconeixem que no necessitam coses. El que més necessitam són valors. Gràcies.
Llegir tot l'article aquí....
ElIris, opinió. (J. Bosco Faner Bagur) ARXIU ESCRITS
Cliqueu aquí, per llegir-los
Cliqueu aquí, per llegir-los
Cliqueu aquí, per llegir-los
ARXIU D'ESCRITS "RAONS D'ESPERANÇA" DE L'ANY 2019.-
Cliqueu aquí, per llegir-los
ARXIU D'ESCRITS "RAONS D'ESPERANÇA" DE L'ANY 2018
Cliqueu aquí, per llegir-los
ARXIU D'ESCRITS "RAONS D'ESPERANÇA" DE L'ANY 2017.
Cliqueu aquí, per llegir-los.
| ARXIU D'ESCRITS "RAONS D'ESPERANÇA" DE L'ANY 2016. |
ARXIU D'ESCRITS "RAONS D'ESPERANÇA" DE L'ANY 2015.
Cliqueu aquí, per llegir-los.
ARXIU D'ESCRITS "RAONS D'ESPERANÇA" DE L'ANY 2014.
Cliqueu aquí, per llegir-los.
Carmen D'Amato
Arxiu 2018.......
Per llegir altres escrits, cliqueu aquí
Parròquia de St. Esteve (J. Bosco Faner Bagur, rector)
Ja quasi bé tenim 50 anys. A dins de la nostra motxilla hi ha records, il·lusions, projectes compartits, projectes no duts a terme, un sac ple de gràcies per tantes persones que han fet realitat l’experiència i la vivència d’una comunitat que cada dia ens estimam més i reconeixem la nostra responsabilitat actual de cara a fer conèixer, viure i estimar l’evangeli. L’evangeli de Jesús. De Jesús el Fill de Déu i de Maria. Ell és el nostre referent, la veritat que condueix la nostra vida, el camí que ens mostra el Pare. llegir mes..
Escola de Teologia. Curs 2014 – 2015 
ARXIU D'ESCRITS DE SANT JOAN 2014/2015
Cliqueu aquí, per llegir-los.
Cliqueu aquí, per llegir-los.
